PROVES DE LABORATORI
PROVA DE L'ALÉ
Noms alternatius
Test de la 13C-urea, test per Helicobacter pylori.
Descripció
El Helicobacter pylori és un bacteri àmpliament estesa. S'estima que el 30-80% de la població adulta està infectada. Tot i que el Helicobacter pylorii no produeix per si mateix cap símptoma digestiu, sí que exerceix un paper fonamental en la gènesi de diverses malalties gàstriques com l'úlcera pèptica i la gastritis crònica. També sembla ser un factor de risc per al desenvolupament de càncer gàstric. La infecció per Helicobacter pylori pot tractar-se mitjançant l'ús d'antibiòtics. Una de les proves més utilitzades és el test d'alè amb 13C-urea. Es basa en la capacitat de l'Helicobacter pylori per transformar la urea.
Per realitzar la prova s'administra una solució amb urea marcada amb un isòtop no radioactiu: el carboni 13. En presència de l'Helicobacter ylori la urea marcada és transformada en diòxid de carboni (CO2) i amoníac (NH3). El CO2 marcat s'absorbeix, passa a la sang i és eliminat en forma d'aire espirat a través dels pulmons. Mitjançant aparells especialment dissenyats es pot detectar el CO2 marcat en l'aire espirat i confirmar la presència del bacteri.
Com es realitza l'estudi
En una primera fase es realitza una determinació basal, en la qual haurà bufar de forma contínua a l'interior del contenidor de mostres, que serà tancat immediatament. Posteriorment se li subministra la solució de prova, generalment amb gust de llimona, que conté 13C-urea. Transcorreguts 20 minuts es recollirà la segona mostra respiratòria. Les mostres seran remeses al laboratori de referència per a la seva anàlisi. Després de la prova el pacient pot tornar al seu domicili.
Preparació per a l'estudi
El pacient ha de realitzar dejuni durant les 8 hores prèvies a la prova. Ha d'informar al metge de la medicació habitual. En cas de consumir antiàcids cal interrompre dues setmanes abans aquells que corresponen al grup dels IBP (omeprazol, lansoprazole, esomeprazol, pantoprazol). En cas d'estar en tractament amb antibiòtics la prova haurà de diferir un mínim d'un mes després de finalitzar el tractament.
PROVA DE SOBRECÀRREGA ORAL DE GLUCOSA
Descripció
La prova de sobrecàrrega oral de la glucosa és una senzilla exploració molt útil per al diagnòstic de diabetis.
Com es realitza l'estudi
La prova es realitza en repòs. Sol canalitzar una vena de l'avantbraç mitjançant un catèter. S'administren 100 grams de glucosa via oral, mesurant els nivells de glucosa en sang a l'inici, a l'hora, a les 2 hores i a les 3 hores de l'administració.
Preparació per a l'estudi
Ha de realitzar al matí, després d'un dejuni d'aproximadament 10-12h. Requereix fer una dieta amb una quantitat igual o superior a 150 gr / dia d'hidrats de carboni els tres dies previs a l'estudi. Durant aquest període de temps és important que la pacient hagi desenvolupat una activitat física normal.