PROVES RESPIRATÒRIES

ESPIROMETRIA

Noms alternatius

Prova de funció respiratòria.

Definició

Prova diagnòstica que pertany al camp de la Pneumologia que consisteix en mesurar la quantitat d'aire que surt del pulmó durant la respiració normal o la realitzada en condicions especials, mitjançant l'ús d'un espiròmetre o aparell adaptat en forma de boca que permet el registre de volums d'aire espirat. Permet conèixer si hi ha un bon funcionament del pulmó.

Com es realitza l'estudi

Se li demanarà que faci una inspiració relaxada però al màxim de la seva capacitat, al final de la qual haurà de col·locar un filtre ben subjecta amb la boca i haurà expulsar el màxim d'aire possible durant almenys 6 segons de forma contínua. Posteriorment se us demanarà que repeteixi la maniobra però aquest cop intentant expulsar la màxima quantitat d'aire en el menor temps possible. En alguns estudis poden administrar fàrmacs broncodilatadors. L'estudi sol durar 10-15 minuts.

Preparació prèvia per a l'estudi

L'estudi no requereix de preparació especial prèvia per part del pacient llevat evitar, en la mesura del possible, la presa de fàrmacs que alterin la dinàmica bronquial com els broncodilatadors.

LA PROVA DEL MANTOUX

Per saber si una persona s'ha contagiat de la tuberculosi però la malaltia es troba latent, és a dir, no hi ha símptomes, es realitza una prova anomenada de Mantoux o bé de la tuberculina.

La prova de Mantoux o de la tuberculina o PPD consisteix a demostrar la hipersensibilitat de l'organisme enfront de les proteïnes del bacil tuberculós, una capacitat de reacció del sistema immunològic que s'adquireix un cop l'organisme ha estat infectat pel M. tuberculosis. És essencial remarcar que donar positiu en aquesta prova implica que hi ha hagut infecció però no que s'hagi desenvolupat la malaltia.