PROVES OTORRINOLARINGÒLOGUES
LARINGOSCÒPIA
Definició
La laringoscòpia consisteix la visualització de la laringe i de les cordes vocals mitjançant l'ús d'un laringoscopi. El laringoscopi és un instrument format per un sistema òptic (fibra òptica) i una font de llum sobre un tub prim i flexible.
Com es realitza l'estudi
A la fibroscòpia flexible el pacient està assegut sobre una butaca de forma còmoda, amb el cap dirigida al davant i la cap de mort lleugerament inclinada cap avall. Al pacient se li demana que respiri amb normalitat per la boca mentre l'explorador introdueix lentament l'endoscopi per una fossa nasal; posteriorment se li demana que comenci a respirar pel nas fins que l'endoscopi queda col·locat a la laringe. Un cop finalitzada la col·locació se li demanarà que realitzi diferents accions com xiular, parlar o cuchillear, per a l'estudi de les diferents funcions de la laringe i de les cordes vocals. L'estudi no requereix l'ocupació de sedants ni anestèsics.
Preparació per a l'estudi
No es requereix preparació prèvia per part del pacient tot i que pot recomanar-se evitar la presa de líquids i o sòlids unes hores prèvies a l'estudi.
FIBRORINOSCOPIA
Noms alternatius
Nasoscopia, Rinoscòpia
Definició
La rinoscòpia consisteix en la visualització de l'interior de les fosses nasals amb l'ajuda d'un rinoscopi.
El rinoscopi és un instrument de diagnòstic molt utilitzat en el camp de la Otorinolaringologia que permet separar l'ala nasal (nariu) de l'envà nasal augmentant així el camp de visió a l'interior de la fossa nasal.
L'estudi sol durar entre 5 - 10 minuts.
Preparació per a l'estudi
La rinoscòpia no requereix de preparació prèvia per part del pacient tot i que pot ser recomanable una neteja prèvia de totes dues fosses nasals mitjançant l'ús de solucions salines d'aplicació nasal. La rinoscòpia anterior pot requerir l'ús d'un vasoconstrictor. La rinoscòpia posterior pot requerir l'ús d'un anestèsic tòpic durant l'exploració si el pacient presenta nàusees.
AUDIOMETRIA
Noms alternatius
Prova audiomètrica, audiografía, audiologia.
Definició
L'audiometria és un examen que té per objecte l'estudi de les alteracions de l'audició. S'explora la via aèria, és a dir, l'habilitat per sentir sons transmesos per l'aire, i la via òssia, que és la capacitat per percebre el so a través dels ossos del cap. Els resultats es presenten de forma gràfica. Aquesta gràfica mostra quant és capaç de sentir el pacient en decibels a diferents freqüències que són mesures en hertzs (Hz).
Com es realitza l'estudi
El pacient ha d'entrar en una cabina insonoritzada i col·locar-uns auriculars. S'exploren tots dos oïdes de manera independent. A continuació, l'examinador li anirà presentant una sèrie de sons als quals haurà de respondre aixecant la mà. Aquests sons aniran disminuint d'intensitat fins que es facin inaudibles. Amb això es determina el "llindar auditiu", és a dir, fins on és capaç de sentir el pacient. Per a l'exploració de la via òssia s'aplica un vibrador darrere de l'orella. La durada aproximada de la prova és d'uns 15 minuts.
Preparació per a l'estudi
L'exploració no necessita preparació prèvia.
IMPEDANCIOMETRIA
Noms alternatius
Test d'impedància, timpanometria.
Definició
La impedanciometria és un examen otorinolaringològic l'objectiu és la mesura de les impedàncies o resistències del fenomen auditiu, específicament l'oïda mitjana. Aquesta permetrà obtenir informació sobre la pressió de l'orella mitjana, la integritat i mobilitat de la membrana timpànica i la continuïtat de la cadena ossicular.
Com es realitza l'estudi
S'introdueix una sonda en el conducte auditiu extern, que alhora el segella, convertint-lo en una cavitat hermètica.
Preparació per a l'estudi
Abans de l'examen, el metge mirarà dins el conducte auditiu extern per assegurar-se que hi ha una via aclarida cap al timpà. Aquesta exploració no requereix cap preparació específica.